Les restes fòssils humanes

Fig. 1

La presència de restes humanes a un jaciment no sol ser freqüent. No obstant, la seua importància radica amb el numero de implicacions que té la seua aparició per a molts camps de la investigació. D’una banda, permeten realitzar estudis de tipus paleoantropològic, és a dir, permeten realitzar estudis filogenètics determinant caràcters diagnòstics d’una espècies i, situant-la dins del marc de l’evolució humana. L’anàlisi dels caràcters propis de cadascuna de les restes, pot proporcionar informació molt valuosa per al coneixement de la variabilitat d’una espècie o els seus patrons de desenvolupament, entre altres. Però també existeixen altres estudis com, els de la dieta a partir dels elements traça o els anàlisis de patologies i/o traumatismes que poden ajudar de forma significativa a entendre els modes de vida de les comunitats humanes del passat.

No obstant, l’aparició de restes humanes a un jaciment pot respondre a diferents processos i agents. Tal vegada, els més comuns estan relacionats amb activitats antròpiques, encara que també poden ser producte de les activitats de carnívors o inclús, conseqüència de successos puntuals associats a causes naturals. Seguint aquesta línia, les possibilitats per a donar resposta a la presència de restes humanes a un enclavament són varies, però podem destacar quatre principals:
– La primera és l’acumulació intencional de cadàvers, ja estiguen enterrats o simplement dipositats sense preparació prèvia. A aquests llocs, sobre tot aquells que presenten condicions de conservació òptima, el cadàver sol estar complet, amb un alt index de representació esquelètica i una baixa proporció d’alteracions òssies, produïdes per carnívors.

– La segona resposta a la presència de restes humanes esta relacionada amb aportacions de carnívors. Algunes espècies, com les hienes, els lleopards, o els llops, solen carrejar part dels cadàvers que consumeixen fins els seus refugis. D’aquesta forma, l’aparició de restes aïllades podria respondre a transports parcials de cadàvers dipositats a altres llocs o a la caça o carronyeig d’algun individu. L’elevat grau de mossegades i fractures generades per aquest tipus de predadors caracteritzarien els llocs que recullen aquest tipus de processos.

– La tercera possibilitat fa referència al canibalisme, el qual pareix estar present al llarg de tota l’evolució humana i des dels moments més aviats en Europa. La identificació d’aquesta activitat radica, amb la identificació de marques antropogèniques sobre els ossos, així com marques de talla, evidències de fractures per tal d’accedir a la medul•la òssia, alteracions tèrmiques intencionals o inclús, mossegades humanes.

– Per últim, la quarta possibilitat que esta més relacionada amb successos ocasionals, com accidents, catàstrofes o inclús causes relacionades amb la pèrdua d’algun membre, com falanges o dents. A aquests casos, la recuperació aïllada d’elements anatòmics i la pròpia absència d’alteracions d’origen antròpic, podrien ser factors identificadors de l’existència d’aquests processos.

A la Cova del Bolomor s’han trobat set ossos fòssils humans atribuïts genèricament a l’espècie Homo neanderthalensis. La procedència estratigràfica d’algunes d’aquestes peces és difícil de determinar, ja que foren recuperades en sediments remoguts pels antics treballs de pedrera. La resta d’elements, foren documentats en posició estratigràfica durant el procés d’excavació arqueològica. Aquests són:

– Diàfisi de peroné d’un individu adult, trobat al nivell III. Cronologia estimada a 110.000  anys.
– Molar inferior d’un individu de 5 anys d’edat, del nivell IV. Cronologia 125.000 anys.
– Molar decidu superior d’un individu de 6-9 mesos d’edat. Trobat a les remocions.
– Dent canina inferior de possible individu femení adult. Cronologia estimada entre 90- 110.000 anys.
– Dent canina superior d’individu adult masculí. Trobat a les remocions i bretxa adherida del  nivell XIII (190-235.000 anys).
– Fragment de parietal d’individu adult coincident amb la sutura coronal. Cronologia  estimada entre 90-110.000 anys.
– Fragment de parietal d’individu  adult. Provinent de remocions i possiblement del nivell VI  per la bretxa adherida. Cronologia estimada en 130.000 anys.

Conjunto de restos fosiles humanos recuperados en Cova del Bolomor  (2003).

Conjunt de restes fòssils humanes recuperats a la Cova del Bolomor (2003)

La majoria dels anteriors fòssils citats poden assignar-se al MIS 5e (Plistocè superior antic) i entre aquests, el tercer, quart i sisè podrien ser més moderns al situar-se en un context remogut amb algun element postpaleolític. Contràriament, l’espècimen cinquè, per les característiques sedimentològiques que porta adherides i la remoció on va ser trobat (Remoció XIII), es vincularia amb els nivells XII-XV (Plistocè mitjà) i no seria descartable la seua ubicació en el MIS 7. Aquesta resta es relaciona bé amb els canins procedents de la Sima de los Huesos, a Atapuerca (Burgos, Espanya), i en general amb els homínids atribuïts al llinatge neandertal.

Fragmento de parietal en el interior de brecha osifera.

Fragment de parietal a l’interior d’una bretxa ossífera

Top