El paisatge i el medi ambient

La Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna) es situa a la vessant meridional d’una amplia vall, endinsada en la muntanya, coneguda com La Valldigna, orientada de ponent a llevant amb escassa altitud i flanquejada per la Serra de les Creus i el Massís del Mondúver. La Valldigna, és el límit geològic entre els dominis Ibèric i Bètic, prolongant-se fins la mar Mediterrània a través de la planícia litoral.

Situació i territori actual de la Cova del Bolomor. Reconstrucció del territori a finals del Plistocè mitjà

paisaje_26

Reconstrucció de l’àrea litoral amb sistemes de restinga i albuferes en màxim retrocés marí a la fi del Plistocè mitjà, fa 150.000 anys.

Reconstrucción paleoambiental de La Valldigna al inicio del Pleistoceno superior hace 120.000 años. Dibujo C. Puche

Reconstrucció paleoambiental de La Valldigna a l’inici del Plistocè superior fa 120.000 anys. Dibuix C. Puche

L’evolució morfològica durant el Quaternari estigué determinada per les oscil·lacions del nivell de la mar i, la deposició sedimentaria, aspectes que han permès reconstruir els successius paisatges i les variacions de la línia de costa. La morfologia actual correspon a costes baixes originades a partir d’àrees d’aiguamolls i albuferes menudes.

Vista aérea de la unión entre La Valldigna y la llanura litoral.

Vista aèria de la unió entre La Valldigna i la planícia litoral.

Geomorfología del entorno a partir de V. Rosselló (1968)

Geomorfología del entorno a partir de V. Rosselló (1968)

El territori vincular a la Cova del Bolomor, per proximitat i característiques fisiogràfiques, pot ser individualitzat en quatre tipus de paisatges principals:

– La Valldigna, vall connectada amb la planícia litoral, formant una unitat morfològica. Segons el procés evolutiu paleoambiental i general, pot ser considerada en el passat, un “espai de vegetació principalment oberta”.

– Les serres circumdants a La Valldigna. De caràcter abrupte i contrastat respecte a la planícia, foren “espais boscosos o frondosos de vessants, ocupats en el seu temps principalment per carrascars”.

– El riu Vaca o Xeraco amb l’afluent Badell. Són cursos fluvials curts que generen “espais humits amb xicotets boscos galeria adaptats a aquest medi”.

– La planícia litoral, ocupada per sistemes de restinga i albuferes pròximes a la mar. Són “espais inundats amb dunes i llacunes d’aigua dolça, procedent de brolladors subterranis”. Són els menys degradats de tots i, els de més ràpida transformació.

La Valldigna actualmente frente a la Cova del Bolomor

La Valldigna actualment front a la Cova del Bolomor

La Valldigna con una pequeña area lacustre, años 1960-70

La Valldigna amb una xicoteta àrea de llacuna, anys 1960-70

El río Vaca próximo a su desembocadura 

El riu Vaca pròxim a la seua desembocadura

Paisaje de marjal  poco alterado y representativo de otros tiempos

Paisatge de marjal poc alterat i representatiu d’altres temps

El jaciment es situa en el Massís del Mondúver, al seu branc més septentrional. Aquest mont, amb 841 m d’altitud, forma una cresta d’orientació NW-SE amb l’Alt de la Font Nova (742 m) i el Penyalba (76 m). Al sud, descendeix amb forta pendent cap a les depressions de La Drova i la Foia de Barx. Cap al nord, el massís va perdent altura a través de suaus turons i planícies càrstiques fins La Valldigna. Cap al NE el descens és més acusat, connectant amb la planícia litoral de Xeraco a 7 qm de la costa.

El Monduver con La Valldigna al fondo.

El Mondúver amb La Valldigna al fons.

Territorio bajo el que se sitúa Bolomor.

Territori baix què es situa Bolomor.

L’entorn més pròxim de la Cova del Bolomor està molt vinculat al barranc de mateix nom. Encara que aquesta denominació corresponga millor com a figura geogràfica a un canyó càrstic que, a un curs fluvial. El paisatge mostra, en primera instància, un ampli faralló rocós vertical que forma part de la banda meridional de la depressió tectònica de La Valldigna, front als majors contraforts calcaris de les serres de Les Agulles i de Corbera que limiten al nord. Des de la seua boca, situada a mode de balcó colgat sobre la vall, es domina una amplia àrea septentrional fins el promontori de Cullera. La cova es visualitza de forma perpendicular a la vall, de fons pla, quasi al nivell del mar i creuat pel riu Vaca. Aquest territori està format per una prolongada restinga cap al sud, que arranca de la Serra de Cullera i que tanca la franja de marjal, freqüentment inundada. A aquest es contraposa per ponent un relleu geològic i muntanyós dual (Ibèric al NW i Bètic cap al SW) amb altures entre 800-600 m. Al relleu bètic, de gran densitat càrstica, s’encaixen barrancs i canyons de forta pendent, com el del Bolomor, a l’eixida del qual aboca les seues aigües la Fonteta del Bolomor, surgència que genera un petit canal a la Valldigna i al riu Vaca. Aquest, és el principal aportament hídric càrstic de l’entorn de Bolomor, que descarrega els fluixos hipogeus entre les calcàries d’aquest sector del Mondúver.

Entrada al Barranc del Bolomor en la partida l'Ombria Boca de la cueva en el farallón rocoso. Vista meridional

Entrada al barranc del Bolomor en la partida l’Ombria

Entrada al Barranc del Bolomor en la partida l'Ombria Boca de la cueva en el farallón rocoso. Vista meridional

Boca de la cova en el faralló rocós. Vista meridional

Diferentes vistas de la boca de la Cova del Bolomor.

Vista de la boca de la Cova del Bolomor

Diferentes vistas de la Cueva Bolomor

Vista de la boca de la Cova del Bolomor

Diferentes vistas de la boca de la Cova del Bolomor.

Vista de la boca de la Cova del Bolomor

Diferentes vistas de la boca de la Cova del Bolomor.

Vista de la boca de la Cova del Bolomor

El clima actual de la zona és mediterrani i, la pluviositat anual sol situar-se per damunt dels 700 mm. En aquests valors juga un paper important l’orografia comarcal: serres que s’interposen als vents de llevant afavorint la caiguda de pluges, principalment en tardor i, en menor mesura en primavera. Les temperatures mitjanes anuals es situen per damunt dels 16 ºC i, els mesos més freds al voltant dels 10 ºC. El jaciment queda enclavat als primers contraforts muntanyosos sobre una planícia litoral plujosa.

La surgencia Fonteta del Bolomor.

La surgència Fonteta del Bolomor.

El rio Vaca desbordado a su paso por Tavernes.

El riu Vaca desbordat al seu pas per Tavernes.

La vegetació de l’àrea és típicament mediterrània, adaptada a la sequera estival, perennifòlia, de fulles menudes i coriàcies. Els carrascars climàtics han desaparegut, resultat d’un llarg procés històric de degradació (incendis, pasturatge, pràctiques agrícoles, tales, erosió etc.). Avui predominen els camps de cultiu i una vegetació arbustiva amb romer, timó, estepa i margalló, entre altres. El Barranc del Bolomor, per la seua topografia i orientació, és un magnific exemple de refugi de vegetació on creix el freixe de flor, marfull, mareselva, arítjol, aladern, cade i la savina negral, així també endemismes com: l’Anthirrinum valentinus o Conillet blanc, representants de l’antic bosc mediterrani.

01. anthirrinum r 02 flor03 flor
04 flor05 flor06 flor

Diferents espècies vegetals de l’àrea del Mondúver i La Valldigna

Top